En situació

Assaig de l'acte 4t amb Vània (Guillem Simó), Àstrov (Miquel Torrens) i Ielena (Maria Bauçà). De fons, Adela Peraita, cantant del grup Sterlin, fent una versió de Joy Division.

L'acció o el personatge

Està vist que cada escola interpretativa serveix per a alguna cosa, encara que no n'hi hagi cap que serveixi per a tot. Quan férem l'Ibsen, els deia als actors (preocupats per no encaixar en l'edat física dels personatges o per la relació entre ells) que no es preocupassin d'això. El que importava era el que passava en aquella escena, en aquell moment concret. Tot el personatge estava en el que feia. D'alguna manera, supòs que els trasmetia les idees de David Mamet, el que explica a "Veritat o Mentida" sobretot. Així, un personatge escrit per a un home -el director del diari- va ser interpretat per Eva Torras (i quan ella estava de baixa tornà a convertir-se en home, substituït per mi mateix) sense que ningú hi veiés res forçat.

Txèkhov, emperò, no es pot enfocar així. O millor dit, resulta difícil enfocar-lo així. Perquè durant la major part de l'obra, sembla que no passa quasi res. I dic sembla, perquè l'acció està precisament en les petites interaccions entre els personatges, la psicologia dels quals, per tant, sí que és molt important. A veure, els personatges sí que fan coses, però es tracta de petites accions que serveixen més perquè l'espectador els vagi coneixent que perquè tenguin conseqüències directes en la trama.

Significa això que no funcionaria una tieta Vània? No ho sé. Però és una pregunta molt bona, perquè en la seva solució hi ha part del misteri de muntar aquesta obra. Podeu estar segurs, per tant, que mirarem d'esbrinar-ho

El procés

Amb "Un enemic del poble" vàrem posar en pràctica una temporalització dels assajos que, en aquell cas, va resultar prou eficaç. Per això repetirem el sistema amb "Vània". Aquest mes de juny estam fent reunions amb el repartiment per tal de memoritzar el text i aclarir personatges, analitzar escenes, etc. Per arribar a Txèkhov, en definitiva. Sense voler afegir res (també és una forma de revisar l'adaptació i ajustar la dramatúrgia), ni concretar res de la posada en escena. Feim feina de la forma més neutra possible. Deixant obertes totes les portes del text, construint una base sòlida a partir de la qual jugar.

Després descansarem durant el juliol. Mentrestant anirem modelant (amb l'escenògrafa) la proposta escènica i visual que proposaré als actors el mes d'agost, que serà quan reprendrem els assajos ja de forma regular. A partir d'aquí començarà el procés creatiu de bon de veres. Ara només feim net.