01 de desembre 2007

"Vània" a la tele

Mencions de l'estrena de l'espectacle a Manacor. En primer lloc, reportatge al programa Babilònia, d'IB3.



L'Informatiu Balear també va cobrir l'estrena a la Fira.

19 de novembre 2007

Funcions a Palma i Manacor


Ja estan fixades les dates de les properes funcions de "Vània" que es duran a terme a principis del 2008. Seran a la sala petita del Teatre Principal de Palma del 24 al 27 de gener i al Teatre municipal de Manacor del 7 al 9 de febrer.

26 de setembre 2007

Prèvia del Diari de Balears

Teatredequè du fins a la capital del Llevant l’entramat de «Vània»
L’obra és una versió de Josep R. Cerdà d’una peça de Txèkhov

L.A. Palma.
La Fira de Teatre de Manacor acull demà a les 19.00 hores, una de les estrenes de la seva inesgotable proposta teatral d’enguany. La Sala d’Enmig acull l’obra Vània, una versió de Josep R. Cerdà a partir de l’obra L’oncle Vània, de Txèkhov.

Els mallorquins Teatredequè presentaran aquesta obra en el marc de la XIV Fira de Teatre de Manacor que, com comenta Cerdà, «es tracta d’un emplaçament excel·lent per presentar un muntatge, ja que és una fira on es donen cita molts programadors, que assisteixen com a públic a les obres i trien aquelles que poden formar part del seu cartell i que es poden representar en els seus teatres».

Tanmateix el director de Vània destaca que «les estrenes a la Fira manacorina tenen molta visibilitat. L’esdeveniment representa un aparador, sobretot per les companyies que com nosaltres no estam lligades a cap sala de teatre en particular», afegí.Vània és el retrat d’uns personatges que han vist esfondrades les seves expectatives vitals. I, malgrat això, han de continuar vivint. Una visió particular d’una de les grans obres d’Anton Txèkhov, un dels millors observadors de l’ànima humana. Una observació que Cerdà realitza a través de la figura de Vània, un personatge que s’ha convertit en el paradigma del perdedor.Sota la batuta de Cerdà, Guillem Simó, Eva Torras, Maria Bauçà, Miquel Torrens i Miquel De Marchi, pugen a l’escenari en aquesta XIV edició de la Fira.

Després de la funció de demà a Manacor Josep Ramon Cerdà deixarà «per un temps» la vida teatral en viu per posar-se a treballar també dins el món de les arts escèniques però ara des de l’altra barrera. Fa uns dies Cerdà fou nomenat delegat de Teatre del Govern. Més envant tornarà dalt l’escenari.

L'enllaç a la web de Diari de Balears, aquí

16 de setembre 2007

David Mamet sobre "L'hort dels cirerers"

I jo crec que és aplicable a d'altres obres de Txèkhov, com "L'oncle Vània". Diu: Es tracta d'una sèrie d'escenes sobre la sexualitat frustrada. Res del que passa té res a veure amb el destí dels cirerers. L'obra no tracta de "si no pagues la hipoteca, m'enduc la teva vaca", sinó de "besa'm aviat, que m'estic morint de càncer".

01 de setembre 2007

Manacor


Avui surt a la premsa el programa de la Fira de Manacor. Enguany hi ha de tot i molt. A més de l'estrena del Vània (dijous 27 a les 19 h.), la Fira presenta 32 espectacles. D'aquests, 21 són produccions de les Balears, 7 d'ells estrenes. Això és una mostra inequívoca de la bona salut del nostre teatre. L'esplet de companyies joves i la diversitat de tendències escèniques que veurem enguany és, a més, francament esperançador. Ja podeu anar fent-vos l'agenda, si voleu veure-ho tot.

17 d’agost 2007

A la meitat


Hem arribat a la meitat. Queda prop d'un mes i ara ja sabem que "Vània" s'estrenarà a la Fira de teatre de Manacor. Els personatges ja van agafant forma, la dinàmica de l'equip és cada cop més fluïda, i cada cop està més clar quina història volem explicar. Començam a experimentar amb la música i es va perfilant la idea de l'espai. La sensació de compte enrere és just aquí.

09 d’agost 2007

L’espai escènic. Primera entrega


per Assumpta Capellà

Aquí teniu una nova incorporació a l’experiment aquest. Dimarts anàrem a un assaig. I en acabar la pregunta: I ja saps com serà l’espai?

La nostra primera reacció va ser tirar pilotes fora i parlar d’allò evident. Així, a primera vista, Vània podria haver de menester dos espais: els dels urbanites i els dels rurals, que potser podria veure’s com el dels vencedors i el dels vençuts, el dels triomfadors i el dels fracassats... que traduït en l’espai escènic podrien ser els colors de l’estiu a l’ombra d’una buguenvíl·lea florida i els de l’hivern a l’interior d’una cuina. Fàcil, no? L’oncle Vània s’ha representat sovint en un espai realista o, com a mínim, tractant els personatges i el text des d’un òptica realista (ara pensam en la pel·lícula de Louis Malle que, encara que fos teatre dins el teatre i que, per tant, l’espai no fos realista, sí que ho era, i molt, la manera d’enfocar els conflictes dels personatges). Però vaja, això no és la línia teatredequè. I tampoc no ha esta una resposta que hagi satisfet actors i director. Sí que ha servit, però, per tornar a parlar de l’obra, per refrescar-la amb noves aportacions i per anar-nos a dormir amb una sola idea: com és el fracàs? Som tots mediocres i no feim sinó dissimular? El fracàs i la mediocritat ens igualen? Què se n’ha fet d’aquell que havia de fer i havia de dir tantes de coses fa vint anys? I, sobretot, com es tradueix tot això en espai escènic?

Això darrer no és una pregunta retòrica. Esperam poder respondre-la abans d’estrenar el nostre Vània.

07 d’agost 2007

És una comèdia?

A quin gènere pertany? Normalment es representa com un drama. Les versions més conegudes (com el film de Malle) tenen un to greu, però no acab d'estar convençut d'aquesta visió. I que consti que som un admirador del film. Alguns crítics parlen de tragicomèdia i el mateix Txèkhov subtitula l'obra com a "escenes de la vida rural en quatre actes". A més, la primera versió que va escriure de "Vània", titulada, "El bruixot dels boscos" sí que és definida coma comèdia per l'autor.

La insistència a penjar a Txèkhov l'etiqueta d'autor avorrit i transcendent segurament té el seu origen en Stanislavski, que el convertí en l'autor representatiu del seu mètode. Abans d'això, Txèkhov era sobretot un humorista i un mestre del relat breu. Després i per culpa del senyor Constantin, ha hagut de patir comentaris com aquell que el defineix com a autor de drames sobre mobles: personatges asseguts en ells i que es comporten com a tals. A nosaltres, de moment, el que ens costa és posar-nos seriosos als assajos. Mira tu.

05 d’agost 2007

Fa molta calor


I per assajar, més. Aquesta primera setmana d'agost, tornada als assajos. Hem volgut començar pels detalls. Cada dia dos o tres actors, per matisar escenes concretes. L'objectiu és llevar transcendència a les interpretacions, cercar la naturalitat, oblidar-nos que és un clàssic. Imaginam referents contemporanis per a aquelles situacions que a l'obra passen a Rússia a finals del XIX. De fet, un clàssic ho és perquè ens hi veim reflectits, com en un mirall. Divendres, el darrer assaig, feim les escenes de grup.Poc a poc, tot resulta més fluïd. La setmana vinent, l'obra sencera. Hem de començar a treballar les transicions, el pas d'una situació a la següent.

31 de juliol 2007

El blog, a la premsa


Mentre descansàvem, la premsa mallorquina s'ha fet ressó de l'existència d'aquest blog. Primer va ser el Diari de Balears, que publicà diumenge dia 22 de juliol la notícia amb 6 fotos. La setmana següent, dia 27, la Última Hora en va treure un altre reportatge, també quasi a pàgina sencera.

04 de juliol 2007

Descans


Ha arribat el moment de deixar reposar en Vània. Ens tornarem a reunir el mes d'agost per a assajar i no deixar-ho fins a l'estrena. Mentrestant, no descansarem del tot. Jo aniré a fer un seminari de dramatúrgia amb Martin Crimp (a l'Obrador d'estiu de la sala Beckett). Curiosament, una de les lectures que treballarem serà "L'oncle Vània". A veure què en surt, de tot plegat.

26 de juny 2007

En situació

Assaig de l'acte 4t amb Vània (Guillem Simó), Àstrov (Miquel Torrens) i Ielena (Maria Bauçà). De fons, Adela Peraita, cantant del grup Sterlin, fent una versió de Joy Division.

20 de juny 2007

L'acció o el personatge

Està vist que cada escola interpretativa serveix per a alguna cosa, encara que no n'hi hagi cap que serveixi per a tot. Quan férem l'Ibsen, els deia als actors (preocupats per no encaixar en l'edat física dels personatges o per la relació entre ells) que no es preocupassin d'això. El que importava era el que passava en aquella escena, en aquell moment concret. Tot el personatge estava en el que feia. D'alguna manera, supòs que els trasmetia les idees de David Mamet, el que explica a "Veritat o Mentida" sobretot. Així, un personatge escrit per a un home -el director del diari- va ser interpretat per Eva Torras (i quan ella estava de baixa tornà a convertir-se en home, substituït per mi mateix) sense que ningú hi veiés res forçat.

Txèkhov, emperò, no es pot enfocar així. O millor dit, resulta difícil enfocar-lo així. Perquè durant la major part de l'obra, sembla que no passa quasi res. I dic sembla, perquè l'acció està precisament en les petites interaccions entre els personatges, la psicologia dels quals, per tant, sí que és molt important. A veure, els personatges sí que fan coses, però es tracta de petites accions que serveixen més perquè l'espectador els vagi coneixent que perquè tenguin conseqüències directes en la trama.

Significa això que no funcionaria una tieta Vània? No ho sé. Però és una pregunta molt bona, perquè en la seva solució hi ha part del misteri de muntar aquesta obra. Podeu estar segurs, per tant, que mirarem d'esbrinar-ho

10 de juny 2007

El procés

Amb "Un enemic del poble" vàrem posar en pràctica una temporalització dels assajos que, en aquell cas, va resultar prou eficaç. Per això repetirem el sistema amb "Vània". Aquest mes de juny estam fent reunions amb el repartiment per tal de memoritzar el text i aclarir personatges, analitzar escenes, etc. Per arribar a Txèkhov, en definitiva. Sense voler afegir res (també és una forma de revisar l'adaptació i ajustar la dramatúrgia), ni concretar res de la posada en escena. Feim feina de la forma més neutra possible. Deixant obertes totes les portes del text, construint una base sòlida a partir de la qual jugar.

Després descansarem durant el juliol. Mentrestant anirem modelant (amb l'escenògrafa) la proposta escènica i visual que proposaré als actors el mes d'agost, que serà quan reprendrem els assajos ja de forma regular. A partir d'aquí començarà el procés creatiu de bon de veres. Ara només feim net.

23 de maig 2007

Començam a assajar





D'alguna manera s'ha de començar.

20 de maig 2007

Fotos dels assajos

Ara ja es poden veure les fotos dels assajos de "Vània" al Flickr. També et posts susbscriure al feed RSS de Teatredequè del Flickr per anar rebent les noves fotos que anem pujant.

DSCN0981

10 de maig 2007

Per situar-nos

De quina obra estam parlant. Primer de tot, el text original en rus, en anglès i en castellà. Què en diu la wikipèdia en castellà i en anglès. Una biografia Txèkhov. I, si parlam de versions cinematogràfiques, n'hi ha més de 5. Les que més ens han interessat ha estat la versió dirigida i protagonitzada per Anthony Hopkins, titulada "August" , ambientada a Gal·les; i "Vània al carrer 42", dirigida per Louis Malle amb guió de David Mamet i excel·lents interpretacions de Julianne Moore i Wallace Shawn.

Entre els muntatge recents, n'hi ha hagut un en castellà amb Fermí Reixac que es va veure al Poliorama l'any 2002 i un altre de Joan Ollé al Teatre Lliure de Barcelona la temporada 2004-2005. Actualment, a Buenos Aires s'està representant una versió de l'obra dirigida per Daniel Veronese que du per títol "Espía a una mujer que se mata".

Qui és Vània?

Doncs, depèn. És un frustrat, o el desenmascarador dels farsants? És aquell que s'esforça perque d'altres se'n duguin el premi, o és un covard? Segons David Trueba, és un tipus mediocre que, a més, s'equivoca quan pensa que només triomfen els que no s'ho mereixen. Jo no ho tenc tan clar. De moment, més aviat estic amb la postura que defensa l'autor del blog Café Marat: és una persona amargada; però té la raó perquè, des del punt de vista de l'autor, simbolitza el món rural, pur i abocat a desaparèixer.

M'agrada la sensació de començar els assajos sense tenir una visió unívoca de l'obra. Si en una obra on està molt clar quin personatge vols defensar, pot resultar tot plegat molt avorrit. I a mi m'agrada passar-m'ho bé, als assajos.

07 de maig 2007

Començam

Teatredequè vol convidar-vos a compartir com es crea un muntatge teatral. Per això obrim un blog que resseguirà tot el procés de producció de "Vània". Des d'ara fins a l'estrena de l'obra a finals de setembre, els membres de la companyia compartiran amb qui vulgui entrar-hi l'evolució del procés creatiu que comença ara i que podreu enriquir amb els vostres comentaris i aportacions.

Per què un blog?

Perquè és senzill, directe, barat (Teatredequè sempre hem estat pobres) i immediat. Perquè permet la interacció i el seu format és l'adequat per a un diari d'assajos.

Per què "L'oncle Vània"?

Això ja no és tan bo de respondre. Quan llegíem textos per a l'anterior espectacle ("Un enemic del poble", d'Ibsen) ja havíem posat l'ull damunt aquesta obra de Txèkhov. Esper que durant aquest procés d'assajos sapiguem explicar per què ens fascina aquest text.