A la meitat

Hem arribat a la meitat. Queda prop d'un mes i ara ja sabem que "Vània" s'estrenarà a la Fira de teatre de Manacor. Els personatges ja van agafant forma, la dinàmica de l'equip és cada cop més fluïda, i cada cop està més clar quina història volem explicar. Començam a experimentar amb la música i es va perfilant la idea de l'espai. La sensació de compte enrere és just aquí.

L’espai escènic. Primera entrega

per Assumpta Capellà

Aquí teniu una nova incorporació a l’experiment aquest. Dimarts anàrem a un assaig. I en acabar la pregunta: I ja saps com serà l’espai?

La nostra primera reacció va ser tirar pilotes fora i parlar d’allò evident. Així, a primera vista, Vània podria haver de menester dos espais: els dels urbanites i els dels rurals, que potser podria veure’s com el dels vencedors i el dels vençuts, el dels triomfadors i el dels fracassats... que traduït en l’espai escènic podrien ser els colors de l’estiu a l’ombra d’una buguenvíl·lea florida i els de l’hivern a l’interior d’una cuina. Fàcil, no? L’oncle Vània s’ha representat sovint en un espai realista o, com a mínim, tractant els personatges i el text des d’un òptica realista (ara pensam en la pel·lícula de Louis Malle que, encara que fos teatre dins el teatre i que, per tant, l’espai no fos realista, sí que ho era, i molt, la manera d’enfocar els conflictes dels personatges). Però vaja, això no és la línia teatredequè. I tampoc no ha esta una resposta que hagi satisfet actors i director. Sí que ha servit, però, per tornar a parlar de l’obra, per refrescar-la amb noves aportacions i per anar-nos a dormir amb una sola idea: com és el fracàs? Som tots mediocres i no feim sinó dissimular? El fracàs i la mediocritat ens igualen? Què se n’ha fet d’aquell que havia de fer i havia de dir tantes de coses fa vint anys? I, sobretot, com es tradueix tot això en espai escènic?

Això darrer no és una pregunta retòrica. Esperam poder respondre-la abans d’estrenar el nostre Vània.

És una comèdia?

A quin gènere pertany? Normalment es representa com un drama. Les versions més conegudes (com el film de Malle) tenen un to greu, però no acab d'estar convençut d'aquesta visió. I que consti que som un admirador del film. Alguns crítics parlen de tragicomèdia i el mateix Txèkhov subtitula l'obra com a "escenes de la vida rural en quatre actes". A més, la primera versió que va escriure de "Vània", titulada, "El bruixot dels boscos" sí que és definida coma comèdia per l'autor.

La insistència a penjar a Txèkhov l'etiqueta d'autor avorrit i transcendent segurament té el seu origen en Stanislavski, que el convertí en l'autor representatiu del seu mètode. Abans d'això, Txèkhov era sobretot un humorista i un mestre del relat breu. Després i per culpa del senyor Constantin, ha hagut de patir comentaris com aquell que el defineix com a autor de drames sobre mobles: personatges asseguts en ells i que es comporten com a tals. A nosaltres, de moment, el que ens costa és posar-nos seriosos als assajos. Mira tu.

Fa molta calor

I per assajar, més. Aquesta primera setmana d'agost, tornada als assajos. Hem volgut començar pels detalls. Cada dia dos o tres actors, per matisar escenes concretes. L'objectiu és llevar transcendència a les interpretacions, cercar la naturalitat, oblidar-nos que és un clàssic. Imaginam referents contemporanis per a aquelles situacions que a l'obra passen a Rússia a finals del XIX. De fet, un clàssic ho és perquè ens hi veim reflectits, com en un mirall. Divendres, el darrer assaig, feim les escenes de grup.Poc a poc, tot resulta més fluïd. La setmana vinent, l'obra sencera. Hem de començar a treballar les transicions, el pas d'una situació a la següent.