per Assumpta Capellà
Aquí teniu una nova incorporació a l’experiment aquest. Dimarts anàrem a un assaig. I en acabar la pregunta: I ja saps com serà l’espai?
La nostra primera reacció va ser tirar pilotes fora i parlar d’allò evident. Així, a primera vista, Vània podria haver de menester dos espais: els dels urbanites i els dels rurals, que potser podria veure’s com el dels vencedors i el dels vençuts, el dels triomfadors i el dels fracassats... que traduït en l’espai escènic podrien ser els colors de l’estiu a l’ombra d’una buguenvíl·lea florida i els de l’hivern a l’interior d’una cuina. Fàcil, no? L’oncle Vània s’ha representat sovint en un espai realista o, com a mínim, tractant els personatges i el text des d’un òptica realista (ara pensam en la pel·lícula de Louis Malle que, encara que fos teatre dins el teatre i que, per tant, l’espai no fos realista, sí que ho era, i molt, la manera d’enfocar els conflictes dels personatges). Però vaja, això no és la línia teatredequè. I tampoc no ha esta una resposta que hagi satisfet actors i director. Sí que ha servit, però, per tornar a parlar de l’obra, per refrescar-la amb noves aportacions i per anar-nos a dormir amb una sola idea: com és el fracàs? Som tots mediocres i no feim sinó dissimular? El fracàs i la mediocritat ens igualen? Què se n’ha fet d’aquell que havia de fer i havia de dir tantes de coses fa vint anys? I, sobretot, com es tradueix tot això en espai escènic?
Això darrer no és una pregunta retòrica. Esperam poder respondre-la abans d’estrenar el nostre Vània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada