20 de juny 2007

L'acció o el personatge

Està vist que cada escola interpretativa serveix per a alguna cosa, encara que no n'hi hagi cap que serveixi per a tot. Quan férem l'Ibsen, els deia als actors (preocupats per no encaixar en l'edat física dels personatges o per la relació entre ells) que no es preocupassin d'això. El que importava era el que passava en aquella escena, en aquell moment concret. Tot el personatge estava en el que feia. D'alguna manera, supòs que els trasmetia les idees de David Mamet, el que explica a "Veritat o Mentida" sobretot. Així, un personatge escrit per a un home -el director del diari- va ser interpretat per Eva Torras (i quan ella estava de baixa tornà a convertir-se en home, substituït per mi mateix) sense que ningú hi veiés res forçat.

Txèkhov, emperò, no es pot enfocar així. O millor dit, resulta difícil enfocar-lo així. Perquè durant la major part de l'obra, sembla que no passa quasi res. I dic sembla, perquè l'acció està precisament en les petites interaccions entre els personatges, la psicologia dels quals, per tant, sí que és molt important. A veure, els personatges sí que fan coses, però es tracta de petites accions que serveixen més perquè l'espectador els vagi coneixent que perquè tenguin conseqüències directes en la trama.

Significa això que no funcionaria una tieta Vània? No ho sé. Però és una pregunta molt bona, perquè en la seva solució hi ha part del misteri de muntar aquesta obra. Podeu estar segurs, per tant, que mirarem d'esbrinar-ho

3 comentaris:

Anònim ha dit...

moltes gràcies per l'atenció. esper que el debat sigui fructífer! però alerta a perdre coses pel camí de la psicologia.

gorilla ha dit...

c

gorilla ha dit...

no se de què xerrau de tietes i això. però no sé si vos heu demanat si el doctor i la dona tornen l'estiu que ve. jo pens que sí.